punxar
1.
a.
v. tr.
Ferir amb un objecte acabat en punxa o punta molt aguda, que forada i penetra.
b.
v. pron.
S'ha punxat amb les espines d'una rosa.
c.
v. tr.
[
pop.
]
MED.
Clavar una injecció.
2.
v. tr.
[
fig.
]
Té una llengua que punxa.
3.
v. tr.
Agullonar, incitar (algú) a fer una cosa.
Amb les ganes que en té, no cal sinó que el punxen.
4.
v. intr.
Rebentar-se, una roda d'un vehicle.
Vam punxar al quilòmetre vint-i-quatre.
5.
v. tr.
En una emissora de ràdio, una discoteca, etc., posar música.
Es dedica a punxar discs en una discoteca molt coneguda.
6.
v. tr.
Introduir un aparell d'escolta en la línia telefònica d'una persona per controlar-ne les telefonades.
La policia li ha punxat el telèfon.
7.
v. intr.
Fallar, fracassar.
El València ha tornat a punxar.
8.
v. pron.
[
pop.
]
Injectar-se droga.
Diuen que el seu germà es punxa.