punyeta (Diccionari)

punyeta
1. f. [ ant. ] Masturbació.
2. a. f. [ vulg. ] Nom donat a qualsevol cosa que molesta o que no té cap utilitat. Això de caure malalt és una punyeta.
b. a la quinta punyeta [ vulg. ] Molt lluny. Viu a la quinta punyeta. Anar algú a la quinta punyeta.
c. anar (o anar-se'n ) a fer punyetes [ vulg. ] [usat en forma imperativa per a desfer-se d'algú de mala manera] Vés a fer punyetes.
d. anar-se'n a fer punyetes [ vulg. ] Fer-se malbé una cosa, desaparéixer. Tot el negoci se n'ha anat a fer punyetes.
e. enviar (o engegar ) (algú) a fer punyetes [ vulg. ] Traure-se'l de davant de mala manera.
f. estar (algú) carregat de punyetes [ vulg. ] Tindre moltes manies.
g. fer la punyeta (a algú) [ vulg. ] Fastiguejar-lo, molestar-lo, impedir-li fer allò que volia.
3. interj. [ vulg. ] Expressió que denota disgust, contrarietat, etc.

punyeta (Traducció Valencià-Castellà)

punyeta f. 1. puñeta, chinchorrería, jorobadura, pejiguera.
2. a la quinta punyeta al quinto infierno, a la quinta puñeta.
3. anar (o anar-se'n ) a fer punyetes ir (o irse ) a hacer puñetas.
4. anar-se'n a fer punyetes irse a hacer puñetas.
5. enviar (o engegar ) (algú) a fer punyetes mandar (a uno) a hacer puñetas.
6. estar carregat de punyetes estar cargado de achaques.
7. fer la punyeta hacer la puñeta.

Et pot interessar