remuntar
1.
v. tr. MIL.
Proveir de nous cavalls o muls (la cavalleria de l'exèrcit o d'un cos muntat).
2.
v. tr.
Adobar, renovant-ne una part, (un calçat, un vestit, etc.).
M'he fet remuntar les botes.
3.
a.
v. tr.
Fer, una au, més alt (el seu vol).
El corb va remuntar el vol i va desaparéixer darrere del tossal.
b.
v. pron.
Remuntar-se un avió fins a perdre's de vista.
4.
a.
v. tr.
Recórrer cap amunt (una muntanya).
b.
v. tr.
Recórrer (un riu) en direcció al seu punt d'origen.
Remuntar el Nil fins a les seues fonts.
c.
v. tr.
[
fig.
]
Recórrer (el temps) en sentit invers, en direcció a l'origen.
Remuntar el curs dels anys.
d.
v. pron.
[
fig.
]
Recular, atényer retrospectivament una determinada època molt remota.
Un manuscrit que es remunta al segle II.
5.
a.
v. tr.
Fer superar una situació adversa.
El gerent va remuntar l'empresa.
b.
v. pron.
Recuperar-se d'una situació adversa.
L'empresa es va remuntar en dos anys.
c.
v. intr.
Superar una situació adversa.
A pesar dels dos gols de l'Espanyol en la primera part, el València va poder remuntar.
6.
v. tr. TÈXTIL
Tornar a tenyir (una tela que ja ha sigut tenyida) amb un colorant igual com el primitiu o diferent, per a avivar-ne la tonalitat, augmentar-ne la intensitat o variar-ne el matís.