respondre
1.
a.
v. tr.
Contestar (alguna cosa) per a satisfer una pregunta, una qüestió, una acusació, etc.
M'ho han preguntat i no sé què respondre. No respongué cap paraula.
b.
v. tr. abs.
Es va quedar sense saber com respondre.
c.
v. tr. abs.
Expressar d'alguna manera que s'ha rebut una crida, una telefonada, etc.
El cride i no respon.
d.
v. tr. abs.
[
fig.
]
La policia els intimà a eixir, però els respongueren a trets.
e.
v. tr.
Cantar o recitar, una persona, la tornada d'uns gojos, d'una cançó, etc., la conclusió d'una oració, etc.
Tots responen: 'Amén'.
2.
a.
v. intr.
Mostrar-se, amb relació a algú o a alguna cosa, tal com era d'esperar.
Han fet molta propaganda, però el públic no ha respost. El cotxe no respon bé al volant.
b.
v. intr.
Estar en relació de conformitat.
Els guanys no responen a la inversió realitzada.
c.
v. intr.
Correspondre.
Són paraules que no responen al pensament.
3.
respondre de
(una persona o una cosa)
Garantir, fer-se'n garant.
Ell ho farà bé, jo en responc. L'empresa respon de la qualitat del producte.