revestir
1.
a.
v. tr.
Posar damunt un altre vestit (a algú), sobretot quan el vestit simbolitza una funció, una condició social, un càrrec., etc.
El revestiren de la toga.
b.
v. pron. abs.
Posar-se, el sacerdot, els ornaments sagrats per a celebrar les funcions del culte.
S'ha revestit per a dir la missa.
c.
v. tr.
[
fig.
]
Assumir una autoritat, un càrrec, conferir una dignitat, un grau, investir.
Revestir d'autoritat. Fou revestit amb el càrrec de president.
2.
a.
v. tr.
Posar a algú (un vestit especial).
Li van revestir l'armadura. Revestir els hàbits sacerdotals.
b.
v. tr.
[
fig.
]
Assumir (un càrrec), conferir-lo.
Revestir una dignitat.
c.
v. tr.
[
fig.
]
Prendre (una forma especial corporal o espiritual, una qualitat o manera de ser).
Revestir la forma humana. Revestir la immortalitat.
d.
v. tr.
[
fig.
]
Adquirir (una qualitat).
Aquella nit va revestir un caràcter especial.
3.
v. tr. TECNOL./ART
Cobrir (alguna cosa) amb una capa, una làmina, un embolcall, etc., per a protegir-la, adornar-la, etc.