romanç
1.
m. LING.
Designació que rebia l'idioma vulgar als països de la Romània quan ja s'havia diferenciat clarament del llatí.
2.
a.
m. LIT.
Relat novel·lesc extens, en vers o en prosa, de les aventures d'un heroi.
b.
m. LIT.
Relat de fets generals o atribuïts a personatges concrets, d'ample predicament entre la gran massa social, que la rep per conducte oral o imprés.
c.
m. LIT.
Poema escrit en versos que rimen normalment assonats els parells.
d.
romanç de cec
LIT.
Narració en vers que era recitada o cantada per cecs especialment a les fires o festes dels pobles.