ronsejar (Diccionari)

ronsejar
v. intr. Anar diferint l'execució d'una cosa que es fa de mala gana.

ronsejar (Traducció Valencià-Castellà)

ronsejar v. intr. roncear, remolonear.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb ronsejar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
ronsejar






Participi
ronsejat
ronsejada
ronsejats
ronsejades



Gerundi
ronsejant






INDICATIU
Present
(jo) ronsege
(tu) ronseges
(ell/ella/vosté) ronseja
(nosaltres) ronsegem
(vosaltres) ronsegeu
(ells/elles/vostés) ronsegen

Perfet
(jo) he ronsejat
(tu) has ronsejat
(ell/ella/vosté) ha ronsejat
(nosaltres) hem ronsejat
(vosaltres) heu ronsejat
(ells/elles/vostés) han ronsejat

Passat simple
(jo) ronsegí
(tu) ronsejares
(ell/ella/vosté) ronsejà
(nosaltres) ronsejàrem
(vosaltres) ronsejàreu
(ells/elles/vostés) ronsejaren

Passat perifràstic
(jo) vaig ronsejar
(tu) vas (o vares) ronsejar
(ell/ella/vosté) va ronsejar
(nosaltres) vam (o vàrem) ronsejar
(vosaltres) vau (o vàreu) ronsejar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) ronsejar

Imperfet
(jo) ronsejava
(tu) ronsejaves
(ell/ella/vosté) ronsejava
(nosaltres) ronsejàvem
(vosaltres) ronsejàveu
(ells/elles/vostés) ronsejaven

Plusquamperfet
(jo) havia ronsejat
(tu) havies ronsejat
(ell/ella/vosté) havia ronsejat
(nosaltres) havíem ronsejat
(vosaltres) havíeu ronsejat
(ells/elles/vostés) havien ronsejat

Passat anterior
(jo) haguí ronsejat
(tu) hagueres ronsejat
(ell/ella/vosté) hagué ronsejat
(nosaltres) haguérem ronsejat
(vosaltres) haguéreu ronsejat
(ells/elles/vostés) hagueren ronsejat

Futur
(jo) ronsejaré
(tu) ronsejaràs
(ell/ella/vosté) ronsejarà
(nosaltres) ronsejarem
(vosaltres) ronsejareu
(ells/elles/vostés) ronsejaran

Futur perfet
(jo) hauré ronsejat
(tu) hauràs ronsejat
(ell/ella/vosté) haurà ronsejat
(nosaltres) haurem ronsejat
(vosaltres) haureu ronsejat
(ells/elles/vostés) hauran ronsejat

Condicional
(jo) ronsejaria
(tu) ronsejaries
(ell/ella/vosté) ronsejaria
(nosaltres) ronsejaríem
(vosaltres) ronsejaríeu
(ells/elles/vostés) ronsejarien

Condicional perfet
(jo) hauria ronsejat
(tu) hauries ronsejat
(ell/ella/vosté) hauria ronsejat
(nosaltres) hauríem ronsejat
(vosaltres) hauríeu ronsejat
(ells/elles/vostés) haurien ronsejat

SUBJUNTIU
Present
(jo) ronsege
(tu) ronseges
(ell/ella/vosté) ronsege
(nosaltres) ronsegem
(vosaltres) ronsegeu
(ells/elles/vostés) ronsegen

Perfet
(jo) haja ronsejat
(tu) hages ronsejat
(ell/ella/vosté) haja ronsejat
(nosaltres) hàgem ronsejat
(vosaltres) hàgeu ronsejat
(ells/elles/vostés) hagen ronsejat

Imperfet
(jo) ronsejara
(tu) ronsejares
(ell/ella/vosté) ronsejara
(nosaltres) ronsejàrem
(vosaltres) ronsejàreu
(ells/elles/vostés) ronsejaren

Plusquamperfet
(jo) haguera ronsejat
(tu) hagueres ronsejat
(ell/ella/vosté) haguera ronsejat
(nosaltres) haguérem ronsejat
(vosaltres) haguéreu ronsejat
(ells/elles/vostés) hagueren ronsejat

IMPERATIU
Present

ronseja (tu)
ronsege (ell/ella/vosté)
ronsegem (nosaltres)
ronsegeu (vosaltres)
ronsegen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar