sifó
1.
a.
m. FÍS.
Tub encorbat que servix per a fer passar el líquid d'un vas a un nivell més baix passant per un nivell més alt, cosa que té lloc sempre que, ple el tub de líquid, el nivell del líquid del dit vas (en què se submergix l'extremitat d'un dels vasos del tub) és més alt que el de l'extremitat de l'altre braç, o que el del líquid de l'altre vas, en el cas en què esta extremitat hi estiga submergida.
b.
m.
Recipient amb tap proveït d'una vàlvula la qual, quan s'acciona, deixa eixir l'aigua carbònica que hi està continguda a pressió.
c.
m.
[
p. ext.
]
Aigua carbònica artificial, especialment la que està continguda o preparada en sifons.
Prendrem un vermut amb sifó.
d.
m. CONSTR.
Part d'una canonada, tub de plom o peça de plàstic, en forma de S ajaguda, que connecta el lavabo, l'aigüera, el safareig, etc., al seu desaigüe i que, en retindre sempre una part d'aigua que l'obtura, impedix el pas de la pudor procedent de les clavegueres, dels baixants, dels pous negres, etc.
e.
m. HIDR./OBR. PÚBL.
Conducte o túnel, en forma de U invertida, que permet salvar un riu, un canal, una depressió de terreny, etc.
2.
a.
m.
[
p. anal.
]
ANAT.
Expansió tubular de la paret de la cavitat pal·lial de certs mol·luscs gastròpodes, que servix per a dirigir vers les brànquies l'aigua aspirada per estes.
b.
m.
[
p. anal.
]
ANAT.
Tub muscular situat en el centre de la regió ventral dels mol·luscs cefalòpodes.
c.
m.
[
p. anal.
]
ANAT.
Filament constituït per teixits del mantell, que perfora tots els septes de la conquilla dels mol·luscs cefalòpodes de la subclasse dels tetrabranquis i arriba fins a la primera cambra.
d.
m.
[
p. anal.
]
ANAT.
Cada un dels dos tubs que s'originen en la vora posterior del mantell en els mol·luscs lamel·libranquis.
e.
m.
[
p. anal.
]
ANAT.
Intestí accessori dels equinoderms de la classe dels equinoïdeus, obert en els extrems i de funció probablement respiratòria.
f.
m.
[
p. anal.
]
ANAT.
Cada una de les obertures que, en els tunicats, servixen per a la penetració dins de l'animal de l'aigua i els aliments o per a l'expulsió d'excrements, aigua i gònades.
3.
m. BOT.
Cèl·lula o cenòcit tubular.
4.
m. HIDROL.
Cavitat natural, totalment inundada d'aigua, típica dels carsts situats en la zona saturada.