sofrir
1.
a.
v. tr.
Saber suportar, tolerar.
No puc sofrir esta classe de música. No pot sofrir que ella el deixe.
b.
v. tr.
No impedir, permetre, (allò que caldria evitar).
No sé com sofrix son pare, no para de parlar.
c.
v. tr.
Ser sotmés (a una prova, a un interrogatori, etc.).
Encara vam sofrir un altre examen.
d.
v. tr.
Suportar (un dolor, una pena, etc.), patir.
Els mals que hem sofrit.
e.
v. tr.
[
fig.
]
Este edifici ha sofrit diverses modificacions.
2.
v. intr.
Experimentar un dolor físic o moral més o menys prolongat, un dany.
L'han adormit perquè no sofrisca durant l'operació.