solc (Diccionari)

solc
1. a. m. AGR. Cavitat longitudinal que fa en terra l'aladre o un altre instrument semblant.
b. anar pel solc Anar pel bon camí.
c. tornar al solc (algú) Tornar al bon camí, a obrar bé.
d. traure del solc Fer perdre la contenció.
2. a. m. [ p. anal. ] Senyal longitudinal que deixa un objecte punxant o tallant en una superfície.
b. m. [ p. anal. ] Séc o arruga longitudinal.
c. m. [ p. anal. ] Traç lluminós que deixa a l'aire un cos lluminós en moviment, un llamp.
d. m. [ p. anal. ] ANAT. Depressió o canal lineal superficial, fissura.
e. m. [ p. anal. ] BOT. Terme que s'aplica a qualsevol concavitat superficial, estreta i allargada.
f. m. [ p. anal. ] ELECTROAC./MÚS. Empremta acanalada i en espiral d'un disc fonogràfic que constituïx el suport de la informació sonora registrada.
g. m. [ p. anal. ] NÀUT. Senyal o rastre efímer que deixa, en la superfície de l'aigua, el pas d'una embarcació.

solc (Traducció Valencià-Castellà)

solc m. 1. surco, estela ( f. ).
2. anar pel solc
3. tornar al solc volver al buen camino.
4. traure del solc sacar de quicio.

Primera persona singular Present Indicatiu del verb soler (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
soler






Participi
solgut
solguda
solguts
solgudes



Gerundi
solent






INDICATIU
Present
(jo) solc
(tu) sols
(ell/ella/vosté) sol
(nosaltres) solem
(vosaltres) soleu
(ells/elles/vostés) solen

Perfet
(jo) he solgut
(tu) has solgut
(ell/ella/vosté) ha solgut
(nosaltres) hem solgut
(vosaltres) heu solgut
(ells/elles/vostés) han solgut

Passat simple
(jo) solguí
(tu) solgueres
(ell/ella/vosté) solgué
(nosaltres) solguérem
(vosaltres) solguéreu
(ells/elles/vostés) solgueren

Passat perifràstic
(jo) vaig soler
(tu) vas (o vares) soler
(ell/ella/vosté) va soler
(nosaltres) vam (o vàrem) soler
(vosaltres) vau (o vàreu) soler
(ells/elles/vostés) van (o vàren) soler

Imperfet
(jo) solia
(tu) solies
(ell/ella/vosté) solia
(nosaltres) solíem
(vosaltres) solíeu
(ells/elles/vostés) solien

Plusquamperfet
(jo) havia solgut
(tu) havies solgut
(ell/ella/vosté) havia solgut
(nosaltres) havíem solgut
(vosaltres) havíeu solgut
(ells/elles/vostés) havien solgut

Passat anterior
(jo) haguí solgut
(tu) hagueres solgut
(ell/ella/vosté) hagué solgut
(nosaltres) haguérem solgut
(vosaltres) haguéreu solgut
(ells/elles/vostés) hagueren solgut

Futur
(jo) soldré
(tu) soldràs
(ell/ella/vosté) soldrà
(nosaltres) soldrem
(vosaltres) soldreu
(ells/elles/vostés) soldran

Futur perfet
(jo) hauré solgut
(tu) hauràs solgut
(ell/ella/vosté) haurà solgut
(nosaltres) haurem solgut
(vosaltres) haureu solgut
(ells/elles/vostés) hauran solgut

Condicional
(jo) soldria
(tu) soldries
(ell/ella/vosté) soldria
(nosaltres) soldríem
(vosaltres) soldríeu
(ells/elles/vostés) soldrien

Condicional perfet
(jo) hauria solgut
(tu) hauries solgut
(ell/ella/vosté) hauria solgut
(nosaltres) hauríem solgut
(vosaltres) hauríeu solgut
(ells/elles/vostés) haurien solgut

SUBJUNTIU
Present
(jo) solga
(tu) solgues
(ell/ella/vosté) solga
(nosaltres) solguem
(vosaltres) solgueu
(ells/elles/vostés) solguen

Perfet
(jo) haja solgut
(tu) hages solgut
(ell/ella/vosté) haja solgut
(nosaltres) hàgem solgut
(vosaltres) hàgeu solgut
(ells/elles/vostés) hagen solgut

Imperfet
(jo) solguera
(tu) solgueres
(ell/ella/vosté) solguera
(nosaltres) solguérem
(vosaltres) solguéreu
(ells/elles/vostés) solgueren

Plusquamperfet
(jo) haguera solgut
(tu) hagueres solgut
(ell/ella/vosté) haguera solgut
(nosaltres) haguérem solgut
(vosaltres) haguéreu solgut
(ells/elles/vostés) hagueren solgut

IMPERATIU
Present

sol (tu)
solga (ell/ella/vosté)
solguem (nosaltres)
soleu (vosaltres)
solguen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar