sort
1.
a.
f.
Encadenament de successos considerat com a fortuït en tant que decidix la condició bona o roïna escaiguda a cada home.
Així ho ha volgut la sort.
b.
f.
Esta condició, el bon èxit o mal èxit escaigut a una cosa.
Vaig tindre la sort de trobar-lo.
c.
f.
Atzar al qual es confia la decisió d'alguna cosa.
Ens jugarem a la sort qui comença el partit.
d.
f.
[
esp.
]
Bona sort.
És un xic de sort, de seguida ha trobat faena.
e.
a la sort
(o
a sorts
)
Per sorteig.
f.
anar a sorts
Sortejar.
g.
encara sort
Per a introduir subordinades.
Encara sort que ho has vist.
h.
estar de sort
Ser afortunat.
Aquell dia vaig estar de sort i el funcionari va acceptar la sol·licitud tot i que hi faltava un document.
i.
mala sort
Adversitat.
j.
mala sort
Persona malvada.
k.
per mala sort
Desgraciadament.
No va arribar-hi a temps per mala sort i va perdre l'avió.
l.
per sort
Sortosament, afortunadament.
m.
sort
(
hi ha
o
hi hagué
, o
hi haurà
, etc.)
de
(o
que
)
Expressió amb què s'introduïx un terme enunciatiu d'allò que evita un mal, un perill, que constituïx la solució d'un problema.
Sort que demà vindreu i m'ajudareu.
n.
tindre més sort que els penjats
Tindre molta sort.
2.
f.
Tipus.
Felins, simis i altres sorts d'animals.
3.
f.
Peça de terra més o menys xicoteta que no forma masia.
4.
m. INFORM.
Nom genèric donat als programes o subprogrames la funció dels quals és l'ordenació i la classificació.