tambor
1.
a.
m. MÚS.
Terme general que indica el grup d'instruments de percussió formats per una o més membranes vibratòries esteses en una o més obertures d'una caixa de ressonància de fusta, terrissa cuita o metall, que pot tindre forma cilíndrica, bombada, etc.
b.
m. MÚS.
Tabal.
c.
m.
i
f. MÚS.
Tamborer.
Ell és el tambor de la banda municipal.
2.
a.
m.
Nom donat a nombroses coses cilíndriques, especialment buides, per analogia amb els tambors o tabals.
b.
m.
Timpà de l'orella.
c.
m. ARQUIT.
Mur cilíndric que servix de base a una cúpula per a donar a esta major elevació, generalment amb finestrals per a il·luminar l'interior de l'edifici.
d.
m. CONSTR.
Tanca feta davant d'una porta a manera de cancell.
e.
m. OFICIS/TÈXTIL
Dispositiu utilitzat per a brodar a mà en el qual el teixit és mantingut tibant sostingut per un cércol, sobre el qual és subjectat per un altre cércol o per una corretja.
f.
m. RELL.
Cilindre giratori sobre el qual actua la molla d'un mecanisme de rellotgeria.
g.
m. TECNOL.
Caixa de forma semicilíndrica o redonenca destinada a protegir o a tapar peces o parts d'una màquina o altres coses que podrien fer-se malbé o causar algun dany.
h.
m. TECNOL.
Peça cilíndrica buida, fixada a una roda, especialment d'automòbil, sobre la cara interior de la qual actuen les peces articulades recobertes de ferodo, en els frens dits, precisament,
frens de tambor.