tindre (Diccionari)

tindre
1. v. tr. Verb que, tenint per subjecte la designació de tal persona o cosa, denota que la cosa expressada pel complement directe és seua o depén del seu control, n'és una part, n'és una qualitat o és qualsevol altra cosa que li pertany o l'afecta. Tenim una casa en el camp. Tinc dos fills. Tindre fred. Jo només tinc un desig d'amor, un poble i una barca. El país té bones carreteres. El gesmil té unes flors molt oloroses. Ella té uns cabells llargs i negres.
2. a. v. tr. Impedir, amb les mans, els braços, etc., que (una cosa) cedisca a una força, caiga, s'afluixe, se solte, etc. Tenia la porta amb la mà. Tenia una pila de llibres en els braços. Tenia un bebé sobre les cames. Tindre el timó, les regnes.
b. v. pron. Mantindre's dret, sense caure, sense cedir. Es tenia sobre la corda fluixa amb una gran habilitat. Està bufat, no es pot tindre amb un sol peu.
c. v. tr. [ fig. ] Mantindre, guardar. Tindre, algú, la seua paraula. Tindre una promesa.
d. v. tr. Considerar com a. Em tenen per una persona raonable. Tinc a honor portar el cognom que porte. El tenien per inútil.
e. v. tr. Ocupar-se un temps seguit amb un altre o amb altres (en una cosa que exigix una acció comuna). Tindre reunió, junta, sessió. Tindre una assemblea. Tindre audiència.
f. v. tr. [ fig. ] Tindre el control d'una situació. Tindre la paella pel mànec.
3. a. ser tingut de Estar obligat a. Érem tinguts d'alçar-nos molt matí.
b. tindre de Haver de. Tinc de fer això.
4. a. tin! (o té! ) Mira, fixa't. Tin, et vaig dir que vindrien.
b. tin! té! Agarra, pren.
5. no tindre res seu Ser molt generós.
6. no tindre-les totes Tindre por, recel, no estar tranquil.
7. tindre (alguna cosa o algú) per... Considerar-la...
8. tindre lloc (una cosa) Acomplir-se, realitzar-se.
9. tindre-se-les Tindre raons, discutir-se, barallar-se, haver-se-les.

tindre (Traducció Valencià-Castellà)

tindre v. tr. 1. caber, componer ( verb i transitiu i pronominal i pronombre i tr. ), abrigar, tener, poseer, abundar, traer, albergar. La salsa consta de tres ingredients. ® La salsa se compone de tres ingredientes. Tinc la satisfacció de dirigir-me a vostés. ® Me cabe la satisfacción de dirigirme a ustedes. La germana és, si això és possible, més bella encara. ® La hermana es, si cabe, más bella aún.
2. haver de tener que.
3. no tindre res seu no tener (alguien) nada suyo.
4. no tindre-les totes no tenerlas todas consigo (o conmigo, etc. ).
5. ser tingut de estar obligado a.
6. tin! (o té! )
7. tin, jas, pren, tingues ¡ten!, toma.
8. tindre lloc tener lugar, tener lugar.
9. tindre per tener por.
10. tindre-se-les habérselas.

tenir (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
tenir






Participi
tingut
tinguda
tinguts
tingudes



Gerundi
tenint






INDICATIU
Present
(jo) tinc
(tu) tens
(ell/ella/vosté)
(nosaltres) tenim
(vosaltres) teniu
(ells/elles/vostés) tenen

Perfet
(jo) he tingut
(tu) has tingut
(ell/ella/vosté) ha tingut
(nosaltres) hem tingut
(vosaltres) heu tingut
(ells/elles/vostés) han tingut

Passat simple
(jo) tinguí
(tu) tingueres
(ell/ella/vosté) tingué
(nosaltres) tinguérem
(vosaltres) tinguéreu
(ells/elles/vostés) tingueren

Passat perifràstic
(jo) vaig tenir
(tu) vas (o vares) tenir
(ell/ella/vosté) va tenir
(nosaltres) vam (o vàrem) tenir
(vosaltres) vau (o vàreu) tenir
(ells/elles/vostés) van (o vàren) tenir

Imperfet
(jo) tenia
(tu) tenies
(ell/ella/vosté) tenia
(nosaltres) teníem
(vosaltres) teníeu
(ells/elles/vostés) tenien

Plusquamperfet
(jo) havia tingut
(tu) havies tingut
(ell/ella/vosté) havia tingut
(nosaltres) havíem tingut
(vosaltres) havíeu tingut
(ells/elles/vostés) havien tingut

Passat anterior
(jo) haguí tingut
(tu) hagueres tingut
(ell/ella/vosté) hagué tingut
(nosaltres) haguérem tingut
(vosaltres) haguéreu tingut
(ells/elles/vostés) hagueren tingut

Futur
(jo) tindré
(tu) tindràs
(ell/ella/vosté) tindrà
(nosaltres) tindrem
(vosaltres) tindreu
(ells/elles/vostés) tindran

Futur perfet
(jo) hauré tingut
(tu) hauràs tingut
(ell/ella/vosté) haurà tingut
(nosaltres) haurem tingut
(vosaltres) haureu tingut
(ells/elles/vostés) hauran tingut

Condicional
(jo) tindria
(tu) tindries
(ell/ella/vosté) tindria
(nosaltres) tindríem
(vosaltres) tindríeu
(ells/elles/vostés) tindrien

Condicional perfet
(jo) hauria tingut
(tu) hauries tingut
(ell/ella/vosté) hauria tingut
(nosaltres) hauríem tingut
(vosaltres) hauríeu tingut
(ells/elles/vostés) haurien tingut

SUBJUNTIU
Present
(jo) tinga
(tu) tingues
(ell/ella/vosté) tinga
(nosaltres) tinguem
(vosaltres) tingueu
(ells/elles/vostés) tinguen

Perfet
(jo) haja tingut
(tu) hages tingut
(ell/ella/vosté) haja tingut
(nosaltres) hàgem tingut
(vosaltres) hàgeu tingut
(ells/elles/vostés) hagen tingut

Imperfet
(jo) tinguera
(tu) tingueres
(ell/ella/vosté) tinguera
(nosaltres) tinguérem
(vosaltres) tinguéreu
(ells/elles/vostés) tingueren

Plusquamperfet
(jo) haguera tingut
(tu) hagueres tingut
(ell/ella/vosté) haguera tingut
(nosaltres) haguérem tingut
(vosaltres) haguéreu tingut
(ells/elles/vostés) hagueren tingut

IMPERATIU
Present

tin (tu)
tinga (ell/ella/vosté)
tinguem (nosaltres)
tingueu (vosaltres)
tinguen (ells/elles/vostés)

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb tindre (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
tindre






Participi
tingut
tinguda
tinguts
tingudes



Gerundi
tenint






INDICATIU
Present
(jo) tinc
(tu) tens
(ell/ella/vosté)
(nosaltres) tenim
(vosaltres) teniu
(ells/elles/vostés) tenen

Perfet
(jo) he tingut
(tu) has tingut
(ell/ella/vosté) ha tingut
(nosaltres) hem tingut
(vosaltres) heu tingut
(ells/elles/vostés) han tingut

Passat simple
(jo) tinguí
(tu) tingueres
(ell/ella/vosté) tingué
(nosaltres) tinguérem
(vosaltres) tinguéreu
(ells/elles/vostés) tingueren

Passat perifràstic
(jo) vaig tindre
(tu) vas (o vares) tindre
(ell/ella/vosté) va tindre
(nosaltres) vam (o vàrem) tindre
(vosaltres) vau (o vàreu) tindre
(ells/elles/vostés) van (o vàren) tindre

Imperfet
(jo) tenia
(tu) tenies
(ell/ella/vosté) tenia
(nosaltres) teníem
(vosaltres) teníeu
(ells/elles/vostés) tenien

Plusquamperfet
(jo) havia tingut
(tu) havies tingut
(ell/ella/vosté) havia tingut
(nosaltres) havíem tingut
(vosaltres) havíeu tingut
(ells/elles/vostés) havien tingut

Passat anterior
(jo) haguí tingut
(tu) hagueres tingut
(ell/ella/vosté) hagué tingut
(nosaltres) haguérem tingut
(vosaltres) haguéreu tingut
(ells/elles/vostés) hagueren tingut

Futur
(jo) tindré
(tu) tindràs
(ell/ella/vosté) tindrà
(nosaltres) tindrem
(vosaltres) tindreu
(ells/elles/vostés) tindran

Futur perfet
(jo) hauré tingut
(tu) hauràs tingut
(ell/ella/vosté) haurà tingut
(nosaltres) haurem tingut
(vosaltres) haureu tingut
(ells/elles/vostés) hauran tingut

Condicional
(jo) tindria
(tu) tindries
(ell/ella/vosté) tindria
(nosaltres) tindríem
(vosaltres) tindríeu
(ells/elles/vostés) tindrien

Condicional perfet
(jo) hauria tingut
(tu) hauries tingut
(ell/ella/vosté) hauria tingut
(nosaltres) hauríem tingut
(vosaltres) hauríeu tingut
(ells/elles/vostés) haurien tingut

SUBJUNTIU
Present
(jo) tinga
(tu) tingues
(ell/ella/vosté) tinga
(nosaltres) tinguem
(vosaltres) tingueu
(ells/elles/vostés) tinguen

Perfet
(jo) haja tingut
(tu) hages tingut
(ell/ella/vosté) haja tingut
(nosaltres) hàgem tingut
(vosaltres) hàgeu tingut
(ells/elles/vostés) hagen tingut

Imperfet
(jo) tinguera
(tu) tingueres
(ell/ella/vosté) tinguera
(nosaltres) tinguérem
(vosaltres) tinguéreu
(ells/elles/vostés) tingueren

Plusquamperfet
(jo) haguera tingut
(tu) hagueres tingut
(ell/ella/vosté) haguera tingut
(nosaltres) haguérem tingut
(vosaltres) haguéreu tingut
(ells/elles/vostés) hagueren tingut

IMPERATIU
Present

tin (tu)
tinga (ell/ella/vosté)
tinguem (nosaltres)
tingueu (vosaltres)
tinguen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar