trampa (Diccionari)

trampa
1. f. CAÇA Parany per a caçar, especialment el que consistix en una excavació coberta amb fusta i dissimulada amb branques, fulles, etc., que s'afona en posar-s'hi damunt de l'animal.
2. a. f. [ fig. ] Cosa enginyada per a enganyar algú, especialment a favor de qui l'enginya, per anar diferint o per eludir el pagament d'un deute, el compliment d'un tracte, etc. Li han preparat una trampa.
b. f. [ fig. ] Mitjà fraudulent de guanyar en el joc. No m'agrada jugar amb ell, sempre fa trampes. Viure de la trampa.
c. f. [ fig. ] Truc utilitzat per a fer un joc de mans, que ha de passar inapercebut a l'espectador.

trampa (Traducció Valencià-Castellà)

trampa f. celada, encerrona, tongo ( m. ), trampa, ñagaza, trácala, trampería, alzapié ( m. ), armadijo ( m. ), fullería, garlito, amarre, añagaza, trepa. Ha caigut en la trampa. ® Ha caido en la celada.

trampa (Traducció Castellà-Valencià)

trampa f. 1. [ caza // estratagema ] parany ( m. ), trampa.
2. [ en el juego // en la prestidigitación ] trampa.
3. [ puerta en el suelo ] trapa.
4. [ tablero horizontal del mostrador ] batiport ( m. ).
5. [ deuda ] deute ( m. ), gep ( m. ).
6. caer en la trampa caure al parany.
7. coger en la trampa trobar amb les mans a la pasta.
8. hacer trampa fer la patota.
9. no hay trampa ni cartón (o sin trampa ni cartón ) no hi ha gat amagat.
10. poner una trampa parar teles.
11. trampa adelante trampejant la situació, tapant forats.
12. trampa luminosa parany lluminós.

Et pot interessar