trencar (Diccionari)

trencar
1. v. tr. Fer trossos o fragments (una cosa), colpejant-la, pressionant-la, tirant-la a terra, etc. Trencar una finestra. Trencar un got. Trencar ametles.
2. a. v. tr. Produir una solució parcial de continuïtat (en un cos), sense arribar a separar-ne les parts.
b. v. tr. MED. Fracturar. El colp li va trencar la cama.
3. a. v. pron. Sofrir la divisió en dos o més parts o trossos, o la destrucció de la pròpia continuïtat en un punt o més. S'ha trencat la gerra de les olives. Trencar-se una processó.
b. v. pron. abs. PAT. Contraure una hèrnia, sofrir trencadura.
c. v. pron. Sofrir la fractura d'un membre o una part del cos. Trencar-se un os, un braç, una cama.
d. trencar-se de riure Riure amb grans contorsions.
e. trencar-s'hi Riure molt. Mentres sentien les seues raons s'hi trencaven.
f. trencar-s'hi el cap Pensar molt en algun assumpte. És un assumpte de solució complexa; jo he estat tres dies trencant-m'hi el cap.
4. a. v. tr. Doblegar, fer que una superfície no siga plana ni rígida.
b. v. tr. [ fig. ] Alterar accidentalment (una cosa sensible) mesclant-hi alguna cosa que la trau o desvia del seu estat normal. Es diu especialment (de la veu, del color, de la llum, de la temperatura, etc.), d'una cosa.
5. v. intr. Canviar bruscament de direcció. Més avant, el riu trenca a la dreta.
6. a. v. tr. Entravessar-se (a una cosa) interrompent-la, traient-ne la continuïtat. Un riu, un mur, trencar un camí.
b. v. tr. [ fig. ] Interrompre. Trencar la conversació.
7. a. v. tr. [ fig. ] Transgredir, violar, faltar, (a una obligació, una llei, un tracte, etc.). Trencar un acord. Trencar una promesa. Trencar una amistat.
b. v. tr. abs. [ fig. ] Cessar de tindre amistat amb algú. Maria i Pere no es parlen: fa un mes que van trencar.
8. a. v. intr. Començar a eixir, fent esforç, una cosa que està tancada, colgada, etc. El blat ja trenca. Les dents ja trenquen.
b. v. intr. Iniciar-se, començar a manifestar-se un fenomen natural. Ja trenca el dia, l'alba.
9. a. v. tr. Començar una acció com vencent un obstacle, una dificultat. Trencar la dansa. Trencar el son.
b. trencar el gel Fer el primer pas. Feia molt de temps que l'observava i no sabia què dir-li per a trencar el gel.

trencar (Traducció Valencià-Castellà)

trencar v. tr. 1. cascar, quebrantar, quebrar, tronchar, romper,,, arromper, alzar, partir, terminar. Trencar nous. ® Cascar nueces.
2. trencar el gel romper el hielo.
3. trencar-se de riure partise de risa, caerse de risa (uno).
4. trencar-s'hi
5. trencar-s'hi el cap romperse (o quebrarse ) la cabeza.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb trencar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
trencar






Participi
trencat
trencada
trencats
trencades



Gerundi
trencant






INDICATIU
Present
(jo) trenque
(tu) trenques
(ell/ella/vosté) trenca
(nosaltres) trenquem
(vosaltres) trenqueu
(ells/elles/vostés) trenquen

Perfet
(jo) he trencat
(tu) has trencat
(ell/ella/vosté) ha trencat
(nosaltres) hem trencat
(vosaltres) heu trencat
(ells/elles/vostés) han trencat

Passat simple
(jo) trenquí
(tu) trencares
(ell/ella/vosté) trencà
(nosaltres) trencàrem
(vosaltres) trencàreu
(ells/elles/vostés) trencaren

Passat perifràstic
(jo) vaig trencar
(tu) vas (o vares) trencar
(ell/ella/vosté) va trencar
(nosaltres) vam (o vàrem) trencar
(vosaltres) vau (o vàreu) trencar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) trencar

Imperfet
(jo) trencava
(tu) trencaves
(ell/ella/vosté) trencava
(nosaltres) trencàvem
(vosaltres) trencàveu
(ells/elles/vostés) trencaven

Plusquamperfet
(jo) havia trencat
(tu) havies trencat
(ell/ella/vosté) havia trencat
(nosaltres) havíem trencat
(vosaltres) havíeu trencat
(ells/elles/vostés) havien trencat

Passat anterior
(jo) haguí trencat
(tu) hagueres trencat
(ell/ella/vosté) hagué trencat
(nosaltres) haguérem trencat
(vosaltres) haguéreu trencat
(ells/elles/vostés) hagueren trencat

Futur
(jo) trencaré
(tu) trencaràs
(ell/ella/vosté) trencarà
(nosaltres) trencarem
(vosaltres) trencareu
(ells/elles/vostés) trencaran

Futur perfet
(jo) hauré trencat
(tu) hauràs trencat
(ell/ella/vosté) haurà trencat
(nosaltres) haurem trencat
(vosaltres) haureu trencat
(ells/elles/vostés) hauran trencat

Condicional
(jo) trencaria
(tu) trencaries
(ell/ella/vosté) trencaria
(nosaltres) trencaríem
(vosaltres) trencaríeu
(ells/elles/vostés) trencarien

Condicional perfet
(jo) hauria trencat
(tu) hauries trencat
(ell/ella/vosté) hauria trencat
(nosaltres) hauríem trencat
(vosaltres) hauríeu trencat
(ells/elles/vostés) haurien trencat

SUBJUNTIU
Present
(jo) trenque
(tu) trenques
(ell/ella/vosté) trenque
(nosaltres) trenquem
(vosaltres) trenqueu
(ells/elles/vostés) trenquen

Perfet
(jo) haja trencat
(tu) hages trencat
(ell/ella/vosté) haja trencat
(nosaltres) hàgem trencat
(vosaltres) hàgeu trencat
(ells/elles/vostés) hagen trencat

Imperfet
(jo) trencara
(tu) trencares
(ell/ella/vosté) trencara
(nosaltres) trencàrem
(vosaltres) trencàreu
(ells/elles/vostés) trencaren

Plusquamperfet
(jo) haguera trencat
(tu) hagueres trencat
(ell/ella/vosté) haguera trencat
(nosaltres) haguérem trencat
(vosaltres) haguéreu trencat
(ells/elles/vostés) hagueren trencat

IMPERATIU
Present

trenca (tu)
trenque (ell/ella/vosté)
trenquem (nosaltres)
trenqueu (vosaltres)
trenquen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar