tronc
1.
a.
m. BOT.
Tija principal, grossa i lignificada, d'un arbre o un arbust.
b.
m.
Porció de la dita part de l'arbre tallada per a servir de combustible, d'element de construcció, etc.
c.
m.
Branca prima, branquilló.
d.
anar de tronc
Anar junts i avinguts a divertir-se.
e.
com un tronc
Pesadament.
f.
de tronc
Junts i avinguts.
g.
donar tronc
(a algú)
Pegar-li una palissa.
h.
dormir com un tronc
Dormir amb un son molt profund.
2.
a.
m. ANAT.
Cos de l'home o de l'animal, amb excepció del cap i de les extremitats.
b.
m. ANAT.
Part principal d'un vas o d'un nervi.
3.
m. ARQUIT./CONSTR.
Fust.
4.
m. BIOL.
Embrancament.
5.
m. GENEAL.
En l'arbre genealògic tradicional, línia troncal.
6.
m. GEOM.
Sòlid format per la part d'un con, d'una piràmide o d'un prisma compresa entre la base i una secció transversal, no necessàriament paral·lela a la base.
Tronc de con, tronc de piràmide, tronc de prisma.
7.
m. TRANSP.
Grup de dos animals de tir enganxats a un mateix vehicle, l'un al costat de l'altre.
8.
tronc lingüístic
LING.
Conjunt de famílies de llengües que tenen com a ascendent una remota i suposada llengua comuna.