tuba
1.
a.
f. MÚS.
Instrument de vent, de metall i amb pistons, tipus greu de la família del bombardí.
b.
m.
i
f. MÚS.
Persona que toca la tuba.
2.
f. METEOR.
Complement de núvol del gènere cumulonimbus o cúmulus, en forma de columna o a vegades de con invertit, que sobreïx de la base d'un núvol com la manifestació d'una vorticitat intensa.
3.
f.
[
p. ext.
]
ANAT.
Trompa.