unisonància (Diccionari)

unisonància
1. f. ACÚST./MÚS. Concurrència de dos o més veus o de dos o més instruments en l'uníson.
2. f. ACÚST./MÚS. Condició de dos o més sons que es troben a l'uníson, encara que poden trobar-se a una altura diferent.

unisonància (Traducció Valencià-Castellà)

unisonància f. unisonancia.

unisonancia (Traducció Castellà-Valencià)

unisonancia f. unisonància.

Et pot interessar