vacil·lar
1.
a.
v. intr.
Moure's lleugerament d'ací d'allà per falta d'estabilitat.
Tot ell vacil·lava en caminar.
b.
v. intr.
[
p. ext.
]
Tremolar una llum, una flama, etc., sofrir variacions ràpides, estar a punt d'apagar-se.
2.
v. intr.
[
fig.
]
Una cosa no material ser inestable, poc ferma, etc.
El seu optimisme vacil·lava. Vacil·lar la fe.
3.
v. intr.
[
fig.
]
Dubtar a prendre una decisió, a mantindre una actitud, etc.
Vacil·lar davant d'una alternativa.
4.
a.
v. intr.
[
pop.
]
Fer el fatxenda, gallejar.
No vacil·les més, que ja tens marejat el xic. Vinga, nano, no em vacil·les més!
b.
v. intr.
Prendre el pèl, prendre la mida.
No ha parat de vacil·lar-me durant tota la vesprada.