volença (Diccionari)

volença
1. a. f. Acció de voler, voluntat.
b. estar a la volença (d'algú) Estar a la seua disposició.
2. a. f. [ esp. ] Acció de voler bé o mal a algú. D'aquell fet van nàixer males volences.
b. f. [ esp. i p. ext. ] Bona volença, afecte. La gran volença que li té.

volença (Traducció Valencià-Castellà)

volença f. 1. querencia.
2. estar a la volença estar a la disposición.

Et pot interessar