àbac
1.
a.
m. MAT.
Instrument per a efectuar càlculs aritmètics bàsics, consistent en un marc de fusta proveït de fils d'aram paral·lels i d'una sèrie de boles foradades que corren al llarg d'estos.
b.
m. JOCS
En general, instrument utilitzat per a comptar els punts obtinguts en un joc a través d'un sistema de marcadors mòbils, especialment el que s'usa en el billar.
c.
àbac neperià
MAT.
Instrument de càlcul ideat pel matemàtic John Napier.
d.
àbac pitagòric
MAT.
Taula de Pitàgores.
2.
a.
m.
[
ant.
]
Espècie de taula coberta d'arena fina que s'usava antigament per a fer càlculs, dibuixos, etc.
b.
m.
[
ant.
i
p. ext.
]
Nom amb què es designava en l'edat mitjana el llibre usat per a aprendre càlcul i també la ciència matemàtica.
3.
m. ARQUIT.
Part superior del capitell d'una columna, que servix de base a l'arquitrau.
4.
m. CONSTR.
Planxa de metall, placa de pedra, etc., que s'usa per a revestir superfícies.
5.
m. MOBIL.
En els santuaris o en les cases de l'antiguitat, taula on s'exposaven les ofrenes, els objectes preciosos, etc.
6.
m. MIN.
Utensili que s'usava per a llavar els minerals, especialment l'or, i separar-los de l'arena.