cabestrell
1.
m. TER.
Embenatge que passa pel coll i que cau sobre el pit per a sostindre l'avantbraç o la mà dels malalts.
2.
m.
Fusta d'un pam de llarg amb tres claus ixents en la cara posterior i una anella en cada cap que es posa en el front dels bous sostinguda amb unes cordes i que servix per a fer-los obeir.