cantar (Diccionari)

cantar
1. a. v. intr. Emetre sons amb inflexions musicals o modulacions melodioses de la veu. Entona molt quan canta. Sempre canta forçant la veu.
b. v. tr. Reproduir amb la veu (una melodia determinada) proferint sons adequats o tot confegint les paraules corresponents a la lletra d'esta melodia. Cantar una albada, un motet, una seguidilla.
c. cantar com una calàndria Cantar molt bé.
d. cantar d'orella MÚS. Cantar sense saber de música.
e. cantar la palinòdia Retractar-se.
f. cantar les absoltes Donar per acabada o morta una cosa.
g. cantar missa Celebrar la primera missa el nou sacerdot.
2. a. v. tr. [ fig. ] Declarar, confessar, algú, (coses que havia de mantindre secretes). L'obligaren a cantar la veritat. Els feren cantar i recuperaren les joies robades.
b. cantar les veritats (a algú) Retraure-li les malifetes.
3. v. tr. Dir en veu alta (alguna cosa) a fi que ho senten un grup de persones. El jurat va cantar les puntuacions dels seleccionats. El professor cantava els noms dels alumnes.
4. v. tr. Dir algú en veu alta (una cosa) a fi que una altra persona en comprove l'exactitud. Quan va acabar de copiar el text, el va cantar al company.
5. a. v. intr. Emetre la veu, una au. A la matinada cantava el perdigot. La seua cagarnera no para de cantar.
b. v. intr. Fer sentir certs insectes el so que fan posant en vibració certes membranes, fregant l'una amb l'altra les ales de davant, etc. Cantar les cigales, les llagostes, els grills, etc.
6. a. v. intr. [ fig. ] Produir una cosa un soroll característic. L'oli ja és prou calent; ja canta.
b. v. intr. [ fig. ] Anar balderes dos o més peces d'un mecanisme en moviment i produir un soroll en topar repetidament entre elles.
7. a. v. intr. Resultar malament una cosa, desdir d'una altra. El seu vestit cantava entre tots els altres. El seu pentinat canta onsevulla que vaja.
b. v. intr. Fer pudor, tufejar. Li canten els peus. Esta carn ja comença a cantar.
8. a. v. tr. Celebrar amb cants, lloar. Cantaven el retorn dels exiliats.
b. cantar victòria Gloriejar-se de ser vencedor.
9. estar (alguna cosa) cantada Ser fàcilment previsible. La victòria del València estava cantada.

càntar (Diccionari)

càntar
m. CERÀM. Vas grec en forma de copa muntada damunt d'un peu alt, amb dos anses llargues que sobreïxen a la vora.

cantar (Traducció Valencià-Castellà)

cantar v. intr. 1. jacarear, cantar.
2. cantar com una calàndria cantar como un ruiseñor.
3. cantar d'orella cantar de oído.
4. cantar la palinòdia cantar la palinodia.
5. cantar les absoltes dar por terminada (alguna cosa).
6. cantar les veritats (a algú) cantarle la cartilla.
7. cantar missa cantar misa.
8. cantar victòria cantar victoria, cantar (uno) victoria, cantar victoria, cantar (uno) victoria.
9. estar (alguna cosa) cantada estar cantado (algo).

cantar (Traducció Castellà-Valencià)

cantar m. 1. canço, cantar. Los cantares de mi tierra. ® Les cançons de la meua terra.
2. cantar (alguien) de plano confessar (o cantar ).
3. cantar (uno) victoria cantar victòria.
4. cantar de gesta cançó de gesta.
5. Cantar de los Cantares Càntic dels Càntics.
6. cantar las cuarenta cantar les quaranta.
7. cantar misa cantar missa.
8. cantarlas claras clavar una cosa barres avall, cantar-les clares.
9. ese es otro cantar això són figues d'un altre paner.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb cantar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
cantar






Participi
cantat
cantada
cantats
cantades



Gerundi
cantant






INDICATIU
Present
(jo) cante
(tu) cantes
(ell/ella/vosté) canta
(nosaltres) cantem
(vosaltres) canteu
(ells/elles/vostés) canten

Perfet
(jo) he cantat
(tu) has cantat
(ell/ella/vosté) ha cantat
(nosaltres) hem cantat
(vosaltres) heu cantat
(ells/elles/vostés) han cantat

Passat simple
(jo) cantí
(tu) cantares
(ell/ella/vosté) cantà
(nosaltres) cantàrem
(vosaltres) cantàreu
(ells/elles/vostés) cantaren

Passat perifràstic
(jo) vaig cantar
(tu) vas (o vares) cantar
(ell/ella/vosté) va cantar
(nosaltres) vam (o vàrem) cantar
(vosaltres) vau (o vàreu) cantar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) cantar

Imperfet
(jo) cantava
(tu) cantaves
(ell/ella/vosté) cantava
(nosaltres) cantàvem
(vosaltres) cantàveu
(ells/elles/vostés) cantaven

Plusquamperfet
(jo) havia cantat
(tu) havies cantat
(ell/ella/vosté) havia cantat
(nosaltres) havíem cantat
(vosaltres) havíeu cantat
(ells/elles/vostés) havien cantat

Passat anterior
(jo) haguí cantat
(tu) hagueres cantat
(ell/ella/vosté) hagué cantat
(nosaltres) haguérem cantat
(vosaltres) haguéreu cantat
(ells/elles/vostés) hagueren cantat

Futur
(jo) cantaré
(tu) cantaràs
(ell/ella/vosté) cantarà
(nosaltres) cantarem
(vosaltres) cantareu
(ells/elles/vostés) cantaran

Futur perfet
(jo) hauré cantat
(tu) hauràs cantat
(ell/ella/vosté) haurà cantat
(nosaltres) haurem cantat
(vosaltres) haureu cantat
(ells/elles/vostés) hauran cantat

Condicional
(jo) cantaria
(tu) cantaries
(ell/ella/vosté) cantaria
(nosaltres) cantaríem
(vosaltres) cantaríeu
(ells/elles/vostés) cantarien

Condicional perfet
(jo) hauria cantat
(tu) hauries cantat
(ell/ella/vosté) hauria cantat
(nosaltres) hauríem cantat
(vosaltres) hauríeu cantat
(ells/elles/vostés) haurien cantat

SUBJUNTIU
Present
(jo) cante
(tu) cantes
(ell/ella/vosté) cante
(nosaltres) cantem
(vosaltres) canteu
(ells/elles/vostés) canten

Perfet
(jo) haja cantat
(tu) hages cantat
(ell/ella/vosté) haja cantat
(nosaltres) hàgem cantat
(vosaltres) hàgeu cantat
(ells/elles/vostés) hagen cantat

Imperfet
(jo) cantara
(tu) cantares
(ell/ella/vosté) cantara
(nosaltres) cantàrem
(vosaltres) cantàreu
(ells/elles/vostés) cantaren

Plusquamperfet
(jo) haguera cantat
(tu) hagueres cantat
(ell/ella/vosté) haguera cantat
(nosaltres) haguérem cantat
(vosaltres) haguéreu cantat
(ells/elles/vostés) hagueren cantat

IMPERATIU
Present

canta (tu)
cante (ell/ella/vosté)
cantem (nosaltres)
canteu (vosaltres)
canten (ells/elles/vostés)

Primera persona singular Infinitivo Formas Impersonales del verb cantar (Verb Castellà)

FORMAS IMPERSONALES
Infinitivo
cantar






Participio
cantado
cantada
cantados
cantadas



Gerundio
cantando






INDICATIVO
Presente
(yo) canto
(tu) cantas
(el/ella/Ud.) canta
(nosotros) cantamos
(vosotros) cantáis
(ellos/ellas/Uds.) cantan

Pretérito perfecto simple
(yo) canté
(tu) cantaste
(el/ella/Ud.) cantó
(nosotros) cantamos
(vosotros) cantasteis
(ellos/ellas/Uds.) cantaron

Pretérito perfecto compuesto
(yo) he cantado
(tu) has cantado
(el/ella/Ud.) ha cantado
(nosotros) hemos cantado
(vosotros) habéis cantado
(ellos/ellas/Uds.) han cantado

Pretérito imperfecto
(yo) cantaba
(tu) cantabas
(el/ella/Ud.) cantaba
(nosotros) cantábamos
(vosotros) cantabais
(ellos/ellas/Uds.) cantaban

Pretérito pluscuamperfecto
(yo) había cantado
(tu) habías cantado
(el/ella/Ud.) había cantado
(nosotros) habíamos cantado
(vosotros) habíais cantado
(ellos/ellas/Uds.) habían cantado

Pretérito anterior
(yo) hube cantado
(tu) hubiste cantado
(el/ella/Ud.) hubo cantado
(nosotros) hubimos cantado
(vosotros) hubisteis cantado
(ellos/ellas/Uds.) hubieron cantado

Futuro simple
(yo) cantaré
(tu) cantarás
(el/ella/Ud.) cantará
(nosotros) cantaremos
(vosotros) cantaréis
(ellos/ellas/Uds.) cantarán

Futuro compuesto
(yo) habré cantado
(tu) habrás cantado
(el/ella/Ud.) habrá cantado
(nosotros) habremos cantado
(vosotros) habréis cantado
(ellos/ellas/Uds.) habrán cantado

Condicional simple
(yo) cantaría
(tu) cantarías
(el/ella/Ud.) cantaría
(nosotros) cantaríamos
(vosotros) cantaríais
(ellos/ellas/Uds.) cantarían

Condicional compuesto
(yo) habría cantado
(tu) habrías cantado
(el/ella/Ud.) habría cantado
(nosotros) habríamos cantado
(vosotros) habríais cantado
(ellos/ellas/Uds.) habrían cantado

SUBJUNTIVO
Presente
(yo) cante
(tu) cantes
(el/ella/Ud.) cante
(nosotros) cantemos
(vosotros) cantéis
(ellos/ellas/Uds.) canten

Pretérito perfecto compuesto
(yo) haya cantado
(tu) hayas cantado
(el/ella/Ud.) haya cantado
(nosotros) hayamos cantado
(vosotros) hayáis cantado
(ellos/ellas/Uds.) hayan cantado

Pretérito imperfecto I
(yo) cantara
(tu) cantaras
(el/ella/Ud.) cantara
(nosotros) cantáramos
(vosotros) cantarais
(ellos/ellas/Uds.) cantaran

Pretérito imperfecto II
(yo) cantase
(tu) cantases
(el/ella/Ud.) cantase
(nosotros) cantásemos
(vosotros) cantaseis
(ellos/ellas/Uds.) cantasen

Pretérito pluscuamperfecto
(yo) hubiera cantado
(tu) hubieras cantado
(el/ella/Ud.) hubiera cantado
(nosotros) hubiéramos cantado
(vosotros) hubierais cantado
(ellos/ellas/Uds.) hubieran cantado

Futuro simple
(yo) cantare
(tu) cantares
(el/ella/Ud.) cantare
(nosotros) cantáremos
(vosotros) cantareis
(ellos/ellas/Uds.) cantaren

Futuro compuesto
(yo) hubiere cantado
(tu) hubieres cantado
(el/ella/Ud.) hubiere cantado
(nosotros) hubiéremos cantado
(vosotros) hubiereis cantado
(ellos/ellas/Uds.) hubieren cantado

IMPERATIVO
Presente


cante (el/ella/Ud.)
cantemos (nosotros)
cantad (vosotros)
canten (ellos/ellas/Uds.)

Et pot interessar