jutge (Diccionari)

jutge -essa
1. a. m. i f. DRET Persona que té autoritat per a jutjar i sentenciar. Jutge de primera instància. Jutge ordinari. Jutge de pau. Jutge penal.
b. f. Muller d'un jutge.
2. a. m. i f. Persona que és designada per a decidir en una competició o en un litigi entre dos parts.
b. m. i f. Persona que està en estat de donar la seua opinió sobre algú o alguna cosa.
c. jutge de foto d'arribada ESPORT Jutge responsable del funcionament de l'aparell de cronometratge electrònic i de determinar, juntament amb dos adjunts, la classificació dels competidors i els temps respectius.
d. jutge de línia ESPORT Linier.
e. jutge d'eixida ESPORT Jutge encarregat de donar el senyal d'eixida en una carrera.
3. BÍBLIA Cap del poble d'Israel, abans de la instauració de la monarquia.

jutge (Traducció Valencià-Castellà)

jutge -essa m. i f. 1. juez -a, achaquero ( m. ).
2. jutge de línia juez de línia (o de banda ).
3. jutge d'eixida juez de salida.

Tercera persona singular Present Imperatiu del verb jutjar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
jutjar






Participi
jutjat
jutjada
jutjats
jutjades



Gerundi
jutjant






INDICATIU
Present
(jo) jutge
(tu) jutges
(ell/ella/vosté) jutja
(nosaltres) jutgem
(vosaltres) jutgeu
(ells/elles/vostés) jutgen

Perfet
(jo) he jutjat
(tu) has jutjat
(ell/ella/vosté) ha jutjat
(nosaltres) hem jutjat
(vosaltres) heu jutjat
(ells/elles/vostés) han jutjat

Passat simple
(jo) jutgí
(tu) jutjares
(ell/ella/vosté) jutjà
(nosaltres) jutjàrem
(vosaltres) jutjàreu
(ells/elles/vostés) jutjaren

Passat perifràstic
(jo) vaig jutjar
(tu) vas (o vares) jutjar
(ell/ella/vosté) va jutjar
(nosaltres) vam (o vàrem) jutjar
(vosaltres) vau (o vàreu) jutjar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) jutjar

Imperfet
(jo) jutjava
(tu) jutjaves
(ell/ella/vosté) jutjava
(nosaltres) jutjàvem
(vosaltres) jutjàveu
(ells/elles/vostés) jutjaven

Plusquamperfet
(jo) havia jutjat
(tu) havies jutjat
(ell/ella/vosté) havia jutjat
(nosaltres) havíem jutjat
(vosaltres) havíeu jutjat
(ells/elles/vostés) havien jutjat

Passat anterior
(jo) haguí jutjat
(tu) hagueres jutjat
(ell/ella/vosté) hagué jutjat
(nosaltres) haguérem jutjat
(vosaltres) haguéreu jutjat
(ells/elles/vostés) hagueren jutjat

Futur
(jo) jutjaré
(tu) jutjaràs
(ell/ella/vosté) jutjarà
(nosaltres) jutjarem
(vosaltres) jutjareu
(ells/elles/vostés) jutjaran

Futur perfet
(jo) hauré jutjat
(tu) hauràs jutjat
(ell/ella/vosté) haurà jutjat
(nosaltres) haurem jutjat
(vosaltres) haureu jutjat
(ells/elles/vostés) hauran jutjat

Condicional
(jo) jutjaria
(tu) jutjaries
(ell/ella/vosté) jutjaria
(nosaltres) jutjaríem
(vosaltres) jutjaríeu
(ells/elles/vostés) jutjarien

Condicional perfet
(jo) hauria jutjat
(tu) hauries jutjat
(ell/ella/vosté) hauria jutjat
(nosaltres) hauríem jutjat
(vosaltres) hauríeu jutjat
(ells/elles/vostés) haurien jutjat

SUBJUNTIU
Present
(jo) jutge
(tu) jutges
(ell/ella/vosté) jutge
(nosaltres) jutgem
(vosaltres) jutgeu
(ells/elles/vostés) jutgen

Perfet
(jo) haja jutjat
(tu) hages jutjat
(ell/ella/vosté) haja jutjat
(nosaltres) hàgem jutjat
(vosaltres) hàgeu jutjat
(ells/elles/vostés) hagen jutjat

Imperfet
(jo) jutjara
(tu) jutjares
(ell/ella/vosté) jutjara
(nosaltres) jutjàrem
(vosaltres) jutjàreu
(ells/elles/vostés) jutjaren

Plusquamperfet
(jo) haguera jutjat
(tu) hagueres jutjat
(ell/ella/vosté) haguera jutjat
(nosaltres) haguérem jutjat
(vosaltres) haguéreu jutjat
(ells/elles/vostés) hagueren jutjat

IMPERATIU
Present

jutja (tu)
jutge (ell/ella/vosté)
jutgem (nosaltres)
jutgeu (vosaltres)
jutgen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar