sia (Diccionari)

sia
1. conj. Forma arcaica de tercera persona del singular del present de subjuntiu del verb ser, utilitzada com a conjunció indicadora d'alternativa. La fortuna, sia bona o roïna.
2. o sia Locució conjuntiva que denota equivalència.

sia (Traducció Valencià-Castellà)

sia conj. 1. sea.
2. o sia o sea.

Et pot interessar