tancador -a
1.
adj.
i
m.
i
f.
Que tanca.
2.
a.
m.
Part del pany constituïda per una peça de planxa metàl·lica fixada o encastada al bastiment d'una porta, a un moble, etc., que conté l'orifici en el qual entra el pestell o els pestells, en ser tancat el pany.
b.
m.
Forat fet al bastiment d'una porta, etc., amb la mateixa finalitat.
c.
m.
Tanca de bossa o de portamonedes.
d.
m.
Tanca de collaret, de polsera, etc.
e.
tancador de pressió
Botó de pressió.