ventre
1.
a.
m. ANAT.
Cavitat del cos dels animals vertebrats que conté els òrgans principals de l'aparell digestiu i del genitourinari.
b.
anar
(o
fer
)
de ventre
(o
buidar el ventre
)
Defecar 2.
c.
el ventre no admet
(o
no s'entén de
, o
no mira
)
raons
Expressió usada per a indicar que la fam o una situació d'extrema necessitat fan que es passe per damunt de tot per a aconseguir menjar o eixir del destret.
d.
no alçar-se'n el ventrell
No preocupar-se per alguna cosa.
e.
omplir el ventre
Menjar.
f.
tindre el ventrell enrajolat
Tindre molta gana.
g.
tindre el ventrell gros
Estar cansat de suportar alguna cosa.
h.
traure el ventre de pena
(o
de mal any
, o
de guerxesa
)
Saciar la fam.
2.
m. ANAT.
Conjunt de les vísceres contingudes al ventre, especialment després de ser extretes.
3.
a.
m. FISIOL.
Regió exterior del cos, corresponent a l'abdomen, que és anterior en l'home i inferior en els altres vertebrats.
b.
ventre allargat
FISIOL.
Ventre solt, afluixat.
4.
a.
m.
[
p. ext.
]
Part ventral d'alguna cosa.
b.
m.
[
p. ext.
]
Part més ampla i convexa d'una botella, d'una gerra, d'un alt forn, etc.
c.
m.
[
p. ext.
]
FISIOL.
Porció carnosa més prominent d'un múscul.
El ventre de la cama.
5.
a.
m.
Ventre de la mare com a lloc on està el ser engendrat fins al moment del part.
Beneït siga el fruit del vostre sant ventre.
b.
m.
Prenyat.
c.
fer un ventre
(a una dona)
Prenyar-la.
d.
fer ventre
Tindre el ventre gros per prenyat.
e.
traure's
(una dona)
el ventre
Parir.
6.
m. FÍS.
En la propagació d'una ona estacionària per un medi, cada un dels punts del medi en els quals l'amplitud és màxima respecte als punts més pròxims.