glòria
1.
a.
f.
Honor, admiració, fama, etc., acordats pel consentiment general a una persona o cosa.
Cobrir-se de glòria. El camí de la glòria.
b.
f.
[
p. ext.
]
Allò que és causa, motiu, de glòria.
Descrivia les glòries dels cavallers medievals.
c.
f.
[
p. ext.
]
Persona que constituïx motiu d'orgull, de glòria, per al seu país, per als seus companys, etc.
La mare fou la glòria de la família. Mahatma Gandhi és una glòria de l'Índia.
d.
f.
[
p. ext.
]
Satisfacció, orgull, que sent algú pel fet de ser mereixedor de glòria.
Tindre la glòria d'haver salvat la pàtria.
e.
cobrir-se de glòria
Quedar, algú, molt malament, desprestigiar-se.
S'ha ben cobert de glòria, amb les seues declaracions!
f.
coronar-se de glòria
Fer grans mereixements.
g.
tindre a glòria
Sentir-se satisfet, orgullós, d'alguna cosa que un mateix ha fet.
Tinc a glòria haver escrit esta novel·la.
h.
treballar per la glòria
Treballar sense esperar-ne cap guany material.
i.
vella glòria
Persona posseïdora d'honors, glòria, per la seua actuació, les seues accions, gestes, etc., de temps anterior.
Han fet un sopar d'homenatge a les velles glòries del club.
2.
a.
f.
Esclat de grandesa, esplendor, magnificència.
Sempre canta les pròpies glòries.
b.
m. BÍBLIA
Terme bíblic que expressa lloança a Déu.
c.
m. LITÚRGIA
Càntic de la missa que comença amb les paraules
Gloria in excelsis Deo
('Glòria a Déu a dalt del cel').
d.
f.
Glòria eterna.
e.
glòria eterna
(
del cel
o
celestial
)
El cel com a mansió dels benaventurats que gaudixen de la presència de Déu.
3.
a.
f.
[
fig.
]
Lloc o cosa que causa gran plaer.
Aquell pis és una glòria. És una glòria com estan els camps.
b.
estar en
la glòria
Trobar-se, algú, molt bé en cert lloc, en certa situació, etc.